dimarts, 18 de novembre del 2008

Aprendre i oblidar

El primer cop li vaig donar.

Va jugar amb ell, i el va trencar.

Amb orgull, vaig arreglar-lo.

Va costar juntar totes les peces, sense fissures.



La segona vegada me'l van robar.


Un col·leccionista.


Com jo, moltes més.


Me'n va sortir un petitó, que va créixer i madurar.




Al tercer, no li vaig poder donar res.


Només miques d'un petit tros de pedra.


El vaig perdre.


M'ho va oferir tot i jo, res.










11 comentaris:

horabaixa ha dit...

Hola Ballarinadeplom,

Aprendras. Has de donar-te la posibilitat.

Segur que tot pasa.

Pensa que hi han pedres precioses.
Tan precioses com el teu escrit.

Una abraçada

Anònim ha dit...

De vegades et roben, de vegades robes, de vegades perds, de vegades et perden... la vida és així diuen... molt ben escrit eh...

Sergi ha dit...

Però després d'un nou període de regeneració potser tindràs prou energia per entregar-lo a algú altre, i , qui sap, potser aquest cop te'l cuidaran i estarà en bones mans.

òscar ha dit...

el cor és un múscul que sempre s'acaba recomponent-se. tardarà unes voltes més, d'altres menys però el batec no deixa mai d'estar allà, amagat.

a més, de cardiòlegs bons segur que n'hi ha un grapat! :)

NeoPoeta ha dit...

Uau, Ballarinadeplom... m'ha encantat, de veritat. Ets una gran poeta :) A mi també m'han passat coses així.. i fa molt i molt de mal, oi?

NeoPoeta ha dit...

Ah! M'he oblidat de comentarte que si t'agrada Regina Spector et miris alguna cosa de Cat Power, que per la música que veig que tens per aquí l'indie et va una mica. La Cat Power es una passada. Un petó!

Ballarinadeplom ha dit...

moltes gràcies a tots!!

horabaixa, sempre m'animes a seguir escrivint.

cesc, com sempre, imprescindibles les teves reflexions

xexu, òscar i neopoeta, benvinguts al meu blog i gràcies pels vostres escrits :D

res ha dit...

els cors tan complicats
com els sentiments
tan senzills com l’esclat
d’uns ulls enamorats
salut!!

Ballarinadeplom ha dit...

oh, mq, q bonic :)

(amb tota la voluntat de q quedi el menys cursi possible el meu comentari)

J.M. ha dit...

Mala sort. Però, com va dir Brossa:

Per ser feliç, mortal, camina sempre

i oblida.

J.M. ha dit...

Si pots.