Volia estar sol.
Per contra del que demanava la gent. Ell volia i estimava la seva solitud.
Tenia milers d'amics, la parella i la familia. A part de la feina, és clar.
I tots li reclamaven el seu temps.
D'amics n'havia perdut, doncs dins la seva agenda s'havia d'anar recol·locant. Tampoc volia donar un no com a resposta, car no els volia fer enfadar.
Vivia amb la parella, però per horaris laborals es veien poc i els caps de setmana ella el reclamava.
I després li quedava la familia. Els pares i els germans volien saber d'ell, i no estaven conformes amb una trucada. Volien veure'l en els dinars familiars.
I el temps per ell, on quedava?
No podia acontentar a tothom i això l'angoixava.
I, cansat, un dia va desaparèixer. Se'n va anar, per disfrutar del seu temps.
I mentres, la familia, la parella i els amics el criticaven per ser un egoista.
