tag:blogger.com,1999:blog-39514242425934886412024-03-14T04:08:32.706+01:00Busca la teva històriaContes, idees i tot allò que m'inspiraBallarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-28053665074178321282015-04-22T15:25:00.000+02:002015-04-22T15:25:09.661+02:0021 petits plaers<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-3E9CTvbsj_o/VTeg0GuxQCI/AAAAAAAABDo/ztIE0bQYvMc/s1600/20140420_115936.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-3E9CTvbsj_o/VTeg0GuxQCI/AAAAAAAABDo/ztIE0bQYvMc/s1600/20140420_115936.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Petita llista de les petites coses que
em fan somriure i que em poden arreglar el dia:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">1- Despertar-se amb
l'olor de cafè i torrades (tot i que quasi no prenc cafè ni m'agrada el pa
torrat)<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">2- Cantar sota la
dutxa la teva cançó preferida. I si és en anglès, inventar-se les paraules.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">3- Acabar la dutxa
amb aigua freda i abrigar-se amb una tovallola calentona, gruixuda, suau i amb
olor de suavitzant.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">4- Esmorzar en barnús<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">5- L'olor dels
llibres. La de la tinta quan són nous, la de la vida que han recorregut quan
son usats.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">6- Quan et deixen una
nota o t'envien un missatge només per desitjar-te un bon dia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">7- Quedar-se adormit
mirant una peli<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">8- Les tardes
d'hivern de sofà, manta i xocolata calenta<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">9- Girar el coixí
quan està calent per trobar el cantó ben fresquet<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">10- Entrar en un llit
amb els llençols acabats de canviar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">11- Una abraçada<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">12- Netejar la casa
mentre fas un karaoke<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">13- Arreglar el món
al voltant d'una cervesa<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">14- Rebentar bombolles d’embalatge<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">15- El sol d’hivern, que escalfa sense
abrasar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">16- Les nits d’estiu a la muntanya. El
silenci.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">17- Els nervis abans de pujar a una
muntanya russa. L’adrenalina quan en surts.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">18- Caminar descalça<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">19- Les visites sorpresa (aquelles que
saben que els farà il·lusió si passen)<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">20- Les migdiades a l’herba de la
piscina, quan els riures dels nens et bressolen.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">21- Caminar sobre la neu acabada de caure</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-86060875622930243342015-04-20T14:27:00.000+02:002015-04-20T14:30:07.988+02:00Escriure - Omnia mea mecum portolEscriure té per a mi quelcom de catàrtic. He passat molt de temps sense gairebé participar en aquest blog perquè les meves necessitats d'escriure es van veure superades per molts aspectes de la vida diaria. L'inici d'una vida adulta que anava descobrint mica en mica, amb responsabilitats.<br />
<br />
I així ha anat passant el temps, les ganes les vaig anar fent passar sense escriure. Però llegint, i molt. I creixent i aprenent.<br />
<br />
Ara, torno a tenir la sensació de que necessito escriure. I molt. Treure moltes coses que he vist, que he après i que porto a dins, ben guardades. Tinc la sensació que vaig tancar molt a dintre meu totes les meves històries, els meus contes. Perquè no em sentia prou bona, o capaç.<br />
<br />
Ara que m'acosto a la trentena la meva visió és una altra. La d'una persona amb molt més bagatge, amb més seguretat, al menys molta més que quan el vaig començar, al 2008.<br />
<br />
Em creia que sabia moltes coses de la vida sense haver viscut res. I demano perdó per avançat, per aquesta prepotència juvenil, dels qui creuen que ho saben tot i no han vist res.<br />
<br />
En aquests 7 anys m'he independitzat, he viscut en parella, m'he separat, he viscut sola, he plorat, he rigut, he viatjat, he viscut a l'estranger, he après idiomes, m'he quedat a l'atur i tinc feina estable (per fi!). He vist com gent propera eren pares i m'he acomiadat de companys que ja no estan amb nosaltres. En resum, he viscut plenament i en certa manera és el que necessito comunicar. Una espècie de purga de tot allò que he après, o que necessito treure de mi.<br />
<br />
I d'aquí el títol, porto tot el que es meu amb mi.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-W77Htm9BH5E/VTTwMlh-9bI/AAAAAAAABBc/Ze2fm3LBSu4/s1600/17166857475_8c157bb32c_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-W77Htm9BH5E/VTTwMlh-9bI/AAAAAAAABBc/Ze2fm3LBSu4/s1600/17166857475_8c157bb32c_o.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-15466153154597035752014-07-04T19:03:00.000+02:002015-04-20T14:29:25.359+02:00MiniMalismes- Me'n vaig, me'n torno a casa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-JDADhfb23t4/U7bXWH3atMI/AAAAAAAAAwU/sgDdQlVkUXU/s1600/20140608_113641.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-JDADhfb23t4/U7bXWH3atMI/AAAAAAAAAwU/sgDdQlVkUXU/s1600/20140608_113641.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
Com cada últim diumenge de mes, agafa la Renfe. Comença el periple de retorn a casa. O allà on viu. Perquè...¿on és casa? On hi tens totes les teves coses o on hi tens tots els teus records?<br />
El trajecte de tren fins a Barcelona sempre l'omple de records, o de remordiments.<br />
"Els hauria de visitar més"<br />
"Merda...em queden 120€ al banc per arribar a final de més. A veure si el més que ve estalvio i així vinc un parell de cops..."<br />
A vegades un llibre en els viatges sempre fa bona companyia.<br />
<br />
Arribats a Barcelona, direcció a l'aeroport. L'excursió mai acaba. Les cues per accedir als arcs de seguretat, buscar la teva porta d'embarcament. Fer cua per pujar a l'avió. I au! Amunt! Amunt! I arribats al país de l'exili te n'adones que sou uns quants els exiliats.<br />
<br />
Vens d'un país que t'ha fet fora mentre d'altres et reben de braços oberts. Maleeixes aquells que indiquen el teu "esperit aventurer" com a motiu de sortida. No, esperit aventurer és marxar quan tens 20 anys a fer de cambrer a Londres per millorar l'anglès, és patejar-te els estalvis d'un any que has anat arreplegant d'aquí i d'allà per fer-te un viatge que recordaràs tota la vida. La meva situació és ben diferent. Els treballs en precari, o el que és pitjor - la falta de treball, m'obliguen a marxar, a deixar a la família i als amics. A deixar les meves costums i a crear-ne de noves a una altra banda. Trobes parella i et fas allà la família. Trobes amics i trobes els teus racons. Et sents en un peu a cada banda i d'enlloc. Trobes a faltar el pa amb tomàquet i el sol. L'oli d'oliva i el caliu dels cambrers i la gent. Però de cop, Girona ja no et sembla tan maca i fascinant com la veies abans, li veus els defectes i la part fosca, que et fan quedar com un perepunyetes devant els amics de sempre, els que s'han pelat els genolls amb tu anant en bici.<br />
<br />
A cada viatge, a cada escapada per veure els pares, més desarrelat et sens.Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-10496972859218968962014-04-16T17:06:00.002+02:002015-04-20T14:28:19.667+02:00Una paperina de bunyols<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">P</span>otser mai no s’havia
sentit tan lliure com ara. Un sentiment de satisfacció l’envaïa i des del banc
de l’estació estant es mirava els passatgers com entraven i sortien. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">S’havia agafat
una bona paperina de bunyols de quaresma (si alguna cosa té de bona aquesta època
són els bunyols) i mentre se'ls menjava mirava la gent passar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb el primer
bunyol, va arribar un metro, a les 9.02h. Gent amb presses. Un dilluns. Gent
que hauria d’estar a les 9h en una altra banda i ara, encara estava sota terra
esquivant els que volien entrar el vagó. Prenia cert delit en veure els qui,
amb presses, anaven fent eslàloms entre els qui, per contra, tenien tot el
temps del món. Es podia imaginar les cares de desesperació d’aquells qui, a les
escales es quedaven clavats a l’esquerra –tothom sap que la banda esquerra de
les escales automàtiques és pels que les pugen corrent!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Es va llepar els
dits, primer el polze, després l’índex i finalment el cor. Un petit ritual. Va
agafar el segon, el mirava amb delit i veia com el sucre brillava. A poc a poc
va obrir la boca per gaudir d’aquest segon bunyol va veure que un nen se’l
mirava. Amb la boca entreoberta i el nas amb un moc. Ecs. Mocs verds. De nen. ¿Nen?
Sol? On és el seu pare? La seva mare? Va mirar a banda i banda i no veia ningú.
Veien com el nen el mirava (o mirava el dolç?), va donar-li, amb cert
contracor, el seu segon bunyol. I un Kleenex. Bé, dos. N’hi posarem un a la
butxaca, per si de cas. El nen assegut al seu costat, se’l mirava. Li va fer un
petit somriure que ell li va tornar. De fons de l’andana se sentia una fressa
que anava en augment: era la mare de la criatura. Amb tota la gent que havia
sortit del vagó, havia perdut el petit de vista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El tercer bunyol
va passar sol. S’havia quedat amb les ganes i aquest cop no volia haver de
regalar-lo a ningú. I amb el quart...Bé, diguem que va viure una petita
aventura. Davant seu, una parella de turistes, amb maletes, la pell vermell
fluorescent i olor de coco esperaven a que arribés el metro. Se’ls mirava i pensava
en el mal que podia fer aquella pell incandescent. I perdut en el seus
pensaments, amb la mirada distreta, va veure com, mentre la dona i el seu marit
parlaven, un carterista en feia de les seves. Dissimulava bé el paio, tant que
per un moment va dubtar si aquell home realment estava robant. Pero...no! De
fet si que robava! I va tenir-ho clar quan va veure que, sigil·losament els
dits anaven entrant a la motxilla de l’home. S’havia de tenir valor per fer-li això
a un víking de 2 metres i 150kg! Volent cridar al turista li va sortir un crit
escanyat. I un tros de bunyol de la boca. Lladre! Stop! Va començar a fer
escarafalls per cridar l’atenció i el lladre, veient-se les magres, va voler
girar cua i tocar el dos. Ah! Però aquell home amb bigoti de morsa, es va
girar, enrabiat, i amb aquelles mans que tenia, com raquetes de tenis, el va
enganxar per les solapes i alçant aquell petit lladregot escanyolit i de cabell
greixós li va cridar quatre de ben fresques. El vermell del sol es va ajuntar
amb el de la indignació, i a aquestes alçades aquell home començava a semblar
un llum de Nadal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Uns altres
passatgers, veient l’espectacle, i amb por que aquell home no tirés el
carterista a la via del tren, van anar a avisar als agents de seguretat que se’l
van endur. De fons se sentien els comentaris dels passatgers “verge santa! Pensava
que el llençava a la via” “es que amb tants carteristes que hi ha, és per
indignar-se””jo un dia en vaig veure un que....”. Tothom tenia un comentari i
una opinió. Algun passatger se’l mirava amb un somriure com dient “Bravo!”. Amb
l’arribada del metro el tumult es va dissipar i va marxar túnel enllà. Quan ja
veia que els llums del metro es perdien en la foscor, una senyora una mica més
gran que ell se li va acostar. Havia arribat justa i com que no podia córrer
(aquells genolls la feien patir, i ja se sap, amb la humitat d’avui, encara fan
més mal) es va seure al seu costat, volent donar conversa. La veritat és que
ell, de conversa, ben poca en donava, però resulta, que la senyora, tota sola
es donava corda. Així entre els bunyols 5 i 6, i sense saber com, va acabar enmig
d’una conversa on hi apareixien polítics (amb un anàlisi ben detallat de la
situació: són tots uns corruptes!), una filla a Alemanya, un fill a Xile i una
gosseta fox-terrier que sembla ser que tenia cucs a l’estómac. Ell anava fent
que si amb el cap, i la senyora, contenta de que algú l’escoltés es deixava
anar. Realment, fer-se gran i sentir-se sol havia de ser terrible. Quan ja li
estava començant a fer pena (li anava oferir el setè bunyol), el metro va
arribar i se la va endur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Li quedaven dos.
Mirant la paperina, la va sacsejar una mica, fent-los ballar i donar voltes
dins d’aquell saquet de paper marró tacat d’oli. Se’ls mirava i sospesava quin
es podia menjar primer. El que semblava més gruixudet primer o el deixava per l’últim?
Mmmhh...No, l’últim havia de ser el millor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així doncs, va
agafar el que semblava més escarransit, una mica aixafat, però sens dubte boníssim!
Aquella pasta el va transportar a quan era petit. I l’àvia li feia els bunyols
de Quaresma. I els bunyols de bacallà. Potser va ser una època grisa, però ell
recordava les hores al carrer, amb pantalons curts i els genolls pelats. Amb
els colzes dels jerseis foradats, amb pegats que li cosia la mare. Pegats que
treia d’altres peces on res era aprofitable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Era una època on
tot es reciclava: de les camises velles del pare se’n feien mocadors, de les
samarretes, roba interior. Unes estovalles velles es convertien en draps o bé
tovallons. I de les sobres del dinar si es podia se’n feien croquetes. O
empanadilles. Recordava com entre tots els xiquets del carrer recollien una
mica de sucre de casa seva i anaven a ca la Manya. Allà, el fill de la manya
(de fet la bona dona era de Barcelona, però el pare era de Teruel) recollia tot
el sucre, el posava en una cassola i el feia fondre. I tots els nens del carrer
hi anàvem amb un palet de fusta. Piruletes casolanes al gust. Però ho havíem de
fer quan la mare no hi era, ja que segons sembla li destrossàvem les paelles. I
algun cop que la Manya ens havia enganxat, el cul del pobre Pepito en patia les
conseqüències.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb el vuitè
bunyol ja no podia més! Maleïda golafreria! Segur que si el veiés el seu metge
li cantaria bé les quaranta. Però no hi era i ell començava a tenir un petit
mal d’estómac i un cert remordiment. Potser la propera vegada ho faria amb
cireres, o fruits secs. Però la veritat, sense la dolçor dels bunyols, el plaer
d’observar era menys plaer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La jubilació li
donava llibertat. Li agradava fer jocs de paraules: per ell <i>jubilación</i> havia de venir forçosament de
<i>júbilo</i>, i per tant, per respecte a
les paraules i per coherència pensava gaudir del goig d’observar amb pausa i
sense mesura la vida. Aquella vida que li havia passat massa ràpid davant seu.</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-iSmFVmqDYbU/U06cQmHlByI/AAAAAAAAAig/vH4TqMamNzU/s1600/8379806789_7cc6511b78_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-iSmFVmqDYbU/U06cQmHlByI/AAAAAAAAAig/vH4TqMamNzU/s1600/8379806789_7cc6511b78_o.jpg" height="159" width="320" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-49445148249414498482010-01-03T22:50:00.005+01:002010-01-03T23:41:10.491+01:00CLAQUÉ<a href="http://www.tapbcn.com/2_ft_EPIC.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 510px; CURSOR: hand; HEIGHT: 249px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.tapbcn.com/2_ft_EPIC.jpg" border="0" /></a><br /><div>Doncs si gent, claqué. Només començar l'any nou vaig anar a un espectacle al Mercat de les Flors de la companyia Tapeplas.</div><br /><div></div><br /><div>Al principi he de reconèixer que era una mica reticent... m'agrada el ball celta on fan un claqué (molt sui generis, però claqué al cap i a la fi), havia vist alguna coseta... però no li trobava molt el sentit (amb tots els respectes als ballarins i amants). Hi vaig anar perquè hi havia una coneguda i mira, feia gràcia.</div><br /><div></div><br /><div>Ara bé, l'espectacle el vaig trobar tremendament complet. No només eren 90 minuts de claqué, sinó també música, molta música. Dins de l'espectacle hi podia sonar tant Vivaldi, com cançons de nadal com un solo de percussió acompanyat tant sols pel soroll de la claqueta contra el terra. Hi trobaves músiques amb inspiració jueva, àrab... una espècie de barreja del mediterrani. A més la posada en escena era sòbria però molt ben pensada, amb jocs de llums, talons que tapaven els músics però que jugaven amb les seves ombres...</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Imagino que a la gent li deuria agradar molt perquè dels 5 dies que estaven a Barcelona tots els dies van penjar el cartell de complert (o quasi, perquè l'espectacle de dissabte només quedava 1 (!!!!) seient lliure). Tot i això, aprofito per criticar la barra que tenen alguns pares de portar criatures a aquest tipus d'espectacles; no trobo gens malament que els infants apreciïn el ball, però també han de tenir en compte l'edat i sobretot tenir respecte envers els artistes. Dic això perquè el dia que hi vaig anar hi havia infants de totes les edats, però el que va xocar va ser una família que hi portava un nen d'uns 4 anys i una nena d'un anyet tot just. Evidentment la pobra criatura es va cansar de l'espectacle i es va a posar a bramar. Pel públic va resultar terriblement molest i es van sentir veus de <em>xxxts</em> per tota la sala, però el pobre que hi havia a l'escenari fent un solo de saxo no sé com es va poder concentrar!! </div><br /><div></div><br /><div>Bé, després de queixar-me una mica,us deixo amb un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=BvCIb1-majs">petit fragment de l'espectacle</a>, es curtet però ensenya bastant el que us escric. Espero que el disfruteu!!!</div><br /><div></div><br /><div>A tots vosaltres: bon any 2010!</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-7717781750091938542009-11-30T19:40:00.003+01:002009-11-30T19:56:57.582+01:00El dilluns "al viruji"<div>Avui és dilluns i com cada dilluns faig...res!</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Bé, és a dir: em llevo, em dutxo, esmorzo...i em passo un parell d'hores amb el nas a internet. A veure què coi trobo.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>La maleïda crisi...ostres! què dificil és això de trobar feina...i no és perquè no hi hagin oportunitats, sinó que, als joves aquestes ens son vetades. I perquè? Perquè no tenim experiència. Així de fàcil. En moltes ofertes s'hi pot veure "3 años de experiencia" "5 años de experiencia" (si fa 5 anys començava la carrera com qui diu!)</div><br /><div></div><br /><div>Hi ha alguna cosa que no funciona aquí...</div><br /><div>I no es que el(s) centre(s) d'estudis per on he passat no m'enviin coses, no. Però diguem-ne que no son molt llamineres: pràctiques a l'extranger que no et paguen ni la targeta de metro, pràctiques a Barcelona que, a part de no donar-te res de res, et trenquen tota posiblitat de treballar (més que res et parteixen la setmana pel mig)...i quan per fi en trobes alguna i fas l'entrevista...resulta que agafen algú 5-6 anys més gran que tu amb (lògicament) experiència (fantastic per a ells...però medalla pels qui seleccionen!).</div><br /><div></div><br /><div>Tard o d'hora sortirà alguna cosa, però mentrestant passo els dilluns al fred. Perquè no vegis quin "viruji" que hi fa per aquí...</div><br /><div></div><br /><div></div><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 270px; CURSOR: hand; HEIGHT: 403px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://mrtypo12.files.wordpress.com/2009/03/los_lunes_al_sol.jpg" border="0" /><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-6632511117994783522009-11-27T20:23:00.002+01:002009-11-27T20:24:03.899+01:00Una pregunta...¿ amb qui pots estar quan no vols ni estar amb tu mateixa?Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-65693093470797138042009-11-15T19:37:00.006+01:002009-11-16T16:34:54.390+01:00Sóc...<a href="http://listverse.files.wordpress.com/2008/12/mirror-mirror.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 254px; CURSOR: hand; HEIGHT: 293px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://listverse.files.wordpress.com/2008/12/mirror-mirror.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center"></div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center">Sóc dona.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc jove.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Soc covarda.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc valenta.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc intel·ligent.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc estúpida.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc tot allò que no té nom.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc tot el que es conegut.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la veu del que no parla.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc els ulls del qui no hi veu.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la pedra del camí, xocada sempre dues vegades.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la pedra a la sabata.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc un diumenge d'hivern per la tarda. Avorrit.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la constància.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la impaciència.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la del mig, com el dijous.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la qui no aprèn dels errors.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la orgullosa.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">Sóc la voluntat de mil mans.</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center">I tot i això segueixo sense conèixe'm, sorprenent-me dia a dia amb nous pensaments. Noves accions. Nous errors. Nous encerts.</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div><a href="http://www.goear.com/listen/b8c436c/Hunter-bjork"></a> </div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-73214352117584470802009-09-01T12:31:00.004+02:002009-09-01T12:49:45.148+02:00Desconnexió<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/Spz7nS2XXjI/AAAAAAAAAD0/6WT_b8s0bMw/s1600-h/IMG_0320.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5376448707666861618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 265px; CURSOR: hand; HEIGHT: 194px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/Spz7nS2XXjI/AAAAAAAAAD0/6WT_b8s0bMw/s200/IMG_0320.JPG" border="0" /></a><br /><div><span style="font-size:180%;"><strong>V</strong></span>olia estar sol.</div><br /><div>Per contra del que demanava la gent. Ell volia i estimava la seva solitud.</div><br /><div></div><br /><div>Tenia milers d'amics, la parella i la familia. A part de la feina, és clar.</div><br /><div>I tots li reclamaven el seu temps.</div><br /><div></div><br /><div>D'amics n'havia perdut, doncs dins la seva agenda s'havia d'anar recol·locant. Tampoc volia donar un no com a resposta, car no els volia fer enfadar.</div><br /><div></div><br /><div>Vivia amb la parella, però per horaris laborals es veien poc i els caps de setmana ella el reclamava.</div><br /><div></div><br /><div>I després li quedava la familia. Els pares i els germans volien saber d'ell, i no estaven conformes amb una trucada. Volien veure'l en els dinars familiars.</div><br /><div></div><br /><div>I el temps per ell, on quedava?</div><br /><div>No podia acontentar a tothom i això l'angoixava.</div><br /><div></div><br /><div>I, cansat, un dia va desaparèixer. Se'n va anar, per disfrutar del seu temps.</div><br /><div></div><br /><div>I mentres, la familia, la parella i els amics el criticaven per ser un egoista.</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-47434586368467887022009-08-14T21:48:00.003+02:002009-08-14T21:58:37.806+02:00Descobertes...<div><strong><span style="font-size:180%;">M</span></strong>ai m'he considerat especialment poruga.</div><br /><div></div><br /><div>Potser serà que no me enfrontat directament als meus temors més grans, qui sap.</div><br /><div></div><br /><div>Però avui, mentres estava a l'habitació he sentit alguna cosa al menjador. I estic sola a casa. Alguna cosa repiqueteja el vidre. Em dirigeixo cap al soroll i veig una libèl·lula tan llarga com la meva mà.</div><br /><div></div><br /><div>Corrents agafo l'escombra per apartar-la de la llum. La molt tonta allà s'ha quedat donant-se cops contra la làmpara. La toco i comença a voleiar, jo que crido (si,si crido com si fós una nena de catorze anys, bleda asolellada) i em tanco a l'habitació.</div><br /><div></div><br /><div>Ho he intentat tot i aquell bitxarrot encara aguanta. Ja no sé què fer. I controlo els impulsos de trucar a la parella perquè me la tregui (a part de l'atac de riure, crec que després m'engegaria a rodar...)</div><br /><div></div><br /><div>I aquí estic, morta de gana perquè un paleòpter s'ha aposentat al menjador.</div><br /><div></div><br /><div>En fi, sempre es descobreixen coses noves....</div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 260px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://proyectoverde.com/images/libelula.jpg" border="0" /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-3330110576049438142009-08-01T17:20:00.006+02:002009-08-01T17:43:43.522+02:00SUOR<span style="font-size:180%;"><strong>S</strong></span>uo.<br /><br /><br /><br />Em dutxo i només sortir torno a notar com transpiro.<br /><br /><br /><br />Un parell de glops de cafè amb gel i una madalena per tot acompanyament.<br /><br /><br /><br />Corro per agafar el metro, com sempre faig tard. Mai m'acostumo als nous horaris. Ni als vells. En realitat mai m'he acostumat a seguir un rellotge.<br /><br /><br /><br />La màquina dels tiquets aspira el meu bitllet i el vomita per deixarme passar. 0 viatges. Grrrr... Nota mental: comprar una nova t-10.<br /><br /><br /><br />Glopada d'aire calent a l'andana. Refrigeració de nevera dins dels vagons.<br /><br /><br /><br />A la feina, una rebeca per treballar.<br /><br /><br /><br />M'adono que hi ha poca gent. No només a la feina. La ciutat queda buida de paisans mentres que s'omple de turistes amb motxilla, càmera, mitjons amb sandàlies i un sospitós color vermell a la pell. Fan olor de crema solar de coco.<br /><br /><br /><br />Per sort només van pel centre.<br /><br /><br /><br />Torno a casa pensant que m'agrada la meva ciutat, a l'estiu. Sembla que fins i tot jo estigui de vacances.<br /><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5365021078978061794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 241px; CURSOR: hand; HEIGHT: 172px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/SnRiPwj4ZeI/AAAAAAAAADM/jbyqE7tVfwQ/s200/MartinParr_03_550px.jpg" border="0" />Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-78305792884714380842009-07-24T21:38:00.003+02:002009-07-24T21:48:45.288+02:00...ostres!!!...no ho puc titular de cap altre manera...<br /><br />Ostres!! Perque me n'adono de com ha passat de ràpid el temps (només cal mirar la data de l'últim escrit)<br />Ostres!! Perquè em vaig quedar sense històries.<br />Ostres!! Perquè vaig passar de ser una blog-addicta a ni entrar a la pàgina (per evitar temptacions)<br /><br />he desaparegut, ho sé, però torno...<br /><br />us heu quedat sense històries en les que buscar i us demano disculpes, el segon semestre ha sigut terrorífic i a sobre i ha en marxa una tesina que em reclama.<br /><br />Tantes teoríes i doctrines m'han assecat el cervell i la imaginació i, de retruc, aquest blog.<br /><br />Però torno, alguna història caurà aviat, d'això en podeu estar segurs.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/SmoPycpo_-I/AAAAAAAAADE/YeWUv7pqBG4/s1600-h/PB200133.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 310px; height: 233px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/SmoPycpo_-I/AAAAAAAAADE/YeWUv7pqBG4/s200/PB200133.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362115665696718818" border="0" /></a>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-25082741229678586762009-03-25T16:31:00.006+01:002009-03-25T17:02:16.489+01:00L'escriptor<span style="font-weight: bold;font-size:180%;" >E</span>n Tobias Mordac era escriptor. Bé, això és el que ell deia. Cada dia plasmava sobre el paper frases inconnexes, idees abstractes que havien d'acabar en un gran llibre. El millor que mai s'hagués fet. Només calia trobar LA IDEA, la història que, un cop llegida canviaria les vides d'aquell qui la llegís.<br /><br />El pobre home es passava el dia pensant en la frase inicial del llibre car un llibre tant bo no podia començar de qualsevol manera. Era tant l'obsessió que va passar d'esgarrapar les poques hores que tenia lliures després de la feina, a treballar a mitja jornada. Però com que sempre estava cavil·lant, ja no resultava productiu per l'empresa. Qui volia tenir en plantilla un treballador que sempre estava a la inopia? Així doncs, va acabar al carrer.<br /><br />La veritat és que, consumit per la seva malaltissa obsessió per crear la gran obra litarària no parava gaire atenció a tot el que l'envoltava. Menjar, resultava una tasca més, però molts cops se n'oblidava, així que en poc temps no era més que pell i ossos. Com que no treballava havia de pagar les factures, així que va començar a malvendre les poques possessions que tenia. I per tal de retallar despeses gastava el mínim d'aigua -per no dir que va tallar en sec els hàbits més bàsics de la higiene-, de llum i de gas.<br /><br />I en l'hivern de la vida, quan va veure que el fi s'apropava, el vell Tobias, malalt de gana i de fred i gairebé cec d'escriure sense llum, s'adonà que en tant de temps invertit per escriure quelcom de profit no havia servit de res. Així que mentres venia la última onada d'inspiració, va decidir escriure les seves memòries.<br /><br />Al cap d'una setmana el solitari escriptor havia mort. Però va deixar, darrera el seu pas, la millor història mai escrita. Una història amarga i dura, de solitud i fracassos, d'autoabandonament i marginació, però per sobre de tot un cant a la vida, perquè de vida només n'hi ha una i no la podem malgastar.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.magnumphotos.com/CorexDoc/MAG/Media/TR6/F/W/Q/P/LON24074.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 192px; height: 192px;" src="http://www.magnumphotos.com/CorexDoc/MAG/Media/TR6/F/W/Q/P/LON24074.jpg" alt="" border="0" /></a>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-15613128534454820462009-03-20T00:22:00.004+01:002009-03-20T00:36:12.608+01:00Manies meves, un poc de mi i una mic d'autobomboRealment poques vegades parlo de mi en el blog, qui sóc, què faig o d'ón vinc.<br />Sobre la primera pregunta, us contestaré que m'agrada això dels àlies, no és que tingui res a amagar, però mira, m'agrada. D'ón vinc? això ho podeu trobar al meu perfil.<br /><br />I què faig? aquí és on volia anar a parar. Fa molt i molt de temps que li donava voltes a una idea, però per falta de temps mai m'havia atrevit a desenvolupar-la. Fins ahir.<br /><br />I què va passar ahir potser us preguntareu (això de posar misteri mai se m'ha donat bé...). Doncs que va néixer un nou blog: el <a href="http://un-mon-petit.blogspot.com/">Roda el Món...</a><br /><br />I es que, veureu, resulta que (pels que no em coneixen) sóc estudiant de relacions internacionals, i des de feia temps tenia ganes d'escriure articles, si se'n poden dir així, en relació a successos que passen pel món. De la forma més amena possible i, en certa manera, pedagògica. Pedagògica per mi, perquè a l'escriure els articles, comparteixo el què vaig aprenent. I potser, al plasmar-ho sobre el paper, veig les coses més clares.<br /><br />Espero que us agradi!Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-42399623261582081072009-03-18T00:25:00.001+01:002009-03-18T00:26:30.844+01:00100è joc literariJa està aquí...<br /><br /><br /><br />és un secret a veus...<br /><br /><br /><br />el més esperat...<br /><br /><br /><br />el 100è joc literari del blog <a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Tens Un Racó Dalt Del Món</a>!!!!!<br /><br /><br /><br />Un centenari com aquest mereix una alta participació, i és per això que, aprofitant l'avinentesa col·laboro amb aquest text:<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><blockquote><br /><p align="justify">"Tenia trenta-set anys i estava assegut en un Boeing 747. Aquell enorme<br />avió baixava travessant els núvols espessos i es preparava per aterrar a<br />l'aeroport d'Hamburg. La pluja fina de novembre mullava el terra i feia que<br />tot tingués l'aspecte llòbrec d'un paisatge flamenc: el personal de terra<br />amb impermeables, la bandera que coronava l'impersonal edifici de<br />l'aeroport, el cartell amb l'anunci de BMW...Vaja, altre cop Alemanya, vaig<br />pensar."<br /></p></blockquote><br /><br /><br />D'aquí ara us toca endevinar qui és l'autor i el títol del llibre, però tranquils! reconec que pot ser difícil endevinar un llibre només amb el primer paràgraf, així que us dono aquesta pista:<br /><br /><br /><br />El protagonista de la història es diu <strong>Toru Watanabe</strong>.<br /><br /><br /><br />Us diu alguna cosa aquest nom? Espero que si!<br /><br />Com ja sabeu, <span style="color:#ff0000;">no podeu posar la resposta en aquest blog</span> (les instruccións les trobareu <a href="http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html">aquí</a>)<br /><br /><br />Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.<br /><br /><br /><br />Val la pena participar-hi, no?<br /><br /><br /><br /><div align="center">MOLTA SORT!</div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-52330990996474702192009-03-15T18:23:00.009+01:002009-03-15T18:43:56.154+01:00Hemingway never ate here<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/Sb06q2J3QII/AAAAAAAAAC8/3m7-sIMGyB4/s1600-h/P2090222.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313467643132854402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/Sb06q2J3QII/AAAAAAAAAC8/3m7-sIMGyB4/s320/P2090222.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/_ZVG2CQCvMZw/Sb054Aivt4I/AAAAAAAAAC0/BUe1C-faPWU/s1600-h/P2090222.JPG"></a><strong><span style="font-size:180%;">V</span></strong>a entrar corrents en aquell restaurant.</div><br /><div></div><br /><div>Desesperat buscava una cara coneguda.</div><br /><div></div><br /><div>Una cara d'avi benevolent, amb una llarga barba. Un home amb un munt d'històries per explicar. </div><br /><div></div><br /><div>Però va fer tard. Aquell home ja no hi era en aquell restaurant, és més, mai hi havia estat.</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div><em>Foto feta el febrer de 2009 a Madrid. És un restaurant prop de la Plaza Real, que el menú està dividit en capítols, enlloc de plats. Val la pena passar-s'hi.</em> </div><div> </div><div><br /> </div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Per cert, el 100è joc literari de <a href="http://jmtibau.blogspot.com/">J.M Tibau </a>, el nostre company de blogsfera, s'acosta... espero que hi participeu!! Serà qüestió d'anar llegint, ja sabeu que, quants més llibres encerteu, més oportunitats tindreu d'endur-vos el premi! :)<br /></div><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-4691228242587784412009-03-09T19:43:00.007+01:002009-03-09T20:08:35.196+01:00MiniMalismes - la revolució d'octubre<a href="http://www.bbc.co.uk/worldservice/specials/images/1655_magnum/3112052_4_tiananmen.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 269px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.bbc.co.uk/worldservice/specials/images/1655_magnum/3112052_4_tiananmen.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><br /><div></div><div></div><div></div><div></div><div><strong><span style="font-size:180%;">A</span></strong>quell dia es va despertar rebel. Volia trencar amb la rutina i amb totes les convencions socials. Volia trencar els esquemes socials i crear un món nou. Buscaria aliats a la seva causa. En trobaria, d'això en podia estar ben segur. Ho proclamaria. La revolució havia començat.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Es va llevar mitja hora tard.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>No es va pentinar.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Va sortir amb roba interior al carrer.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>I no es va rentar les dents.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Només posar els peus al carrer, el van detenir. Escàndol públic.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>L'home, somrient, els cridava: "tots els revolucionaris poden estar bojos. Però no és més boig qui segueix el corrent que qui el trenca. Tota revolta comença amb un petit pas!"</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>I mentres, la gent, des del carrer mirava com un home en calçotets i cabells esvalotats els anomenava bojos.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-48199009917123378972009-03-02T21:13:00.006+01:002009-03-02T23:14:47.240+01:00MiniMalismes - el dubte del suicida<span style="font-size:180%;"><strong>D</strong></span>es del 34è pis, dempeus sobre el marge del terrat va mirar avall. Un món en miniatura. Persones que, com formigues es movien amunt i avall, amb presses. Uns quants arbres donaven una nota de color entre les diferentes tonalitats de gris de la monòtona ciutat.<br /><br /><br /><br />Va tancar els ulls. Va estendre els braços. I un pensament va creuar la seva ment, com un llamp:<br /><br /><br /><br />¿un suïcida és valent perquè s'atreveix a fer el pas que molts altres no acaben fent o és un covard per no saber o no poder enfrontar-se als problemes?<br /><br /><br /><br />I amb un somriure irònic es va dir a ell mateix: "Bon moment per la filosofia, amic"<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 358px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://farm3.static.flickr.com/2289/2347407969_f3c51de4db_o.jpg" border="0" />Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-23497091073802183952009-02-22T20:48:00.004+01:002009-02-22T21:12:50.340+01:00La Maternitat d'Elna<a href="http://www.elpais.com/recorte/20080606elpcat_2/LCO340/Ies/Fundada_enfermera_suiza.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 269px; CURSOR: hand; HEIGHT: 363px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.elpais.com/recorte/20080606elpcat_2/LCO340/Ies/Fundada_enfermera_suiza.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>¿què era la Maternitat d'Elna? Per què va ser tant important per molts dels refugiats? què va implicar la guerra civil? quin va ser el paper de França en l'acollida als exiliats?</div><br /><div></div><br /><div>Totes aquestes preguntes es responen molt clarament en l'obra de teatre que es fa del 5 de febrer al 8 de març al <a href="http://w3.bcn.es/V01/Serveis/AgendaRecomanada/V01AgendaRecomanadaIniciCtl/0,2169,124044670_124048611_2_725860543,00.html?accio=detall">Capitol</a>. Al meu parer, la considero molt bona. </div><br /><div></div><br /><div>Al principi vaig pensar, "uf! drama, musical i monòleg, serà pesada..." i sincerament, no ho és gens. També és curta, no arriba a l'hora i mitja, però si fos més llarga no te n'adonaries...</div><br /><div></div><br /><div>L'obra tracta, en forma de monòleg les penúries dels refugiats al camp d'Argelers, et transporta a les misèries dels refugiats. A la fam, a la mort i al menyspreu dels francesos. També amb les vivències de les parteres a la maternitat i ens acosta a la figura d'Elizabeth Eidenbenz.</div><br /><div></div><br /><div>Per molts de nosaltres, la guerra civil ens és propera. Tothom en va sortir afectat. Però tot just se'n parla profundament, i ara que es tornen a obrir les fosses, també recuperem una part de la història que ens ha estat robada.</div><br /><div></div><br /><div>L'obra emociona, et transporta i et fa pensar en l'absurditat de la guerra, de totes les guerres. I en la solidaritat d'alguns (en molts casos, individus) i la passivitat dels altres (sobretot institucions). Un David contra Goliath en que només hi havia uns perdedors: els refugiats.</div><br /><div></div><br /><div>Però el que va passar fa 70 anys, també està passant en altres racons del món. I després de les misèries que aquí es van passar, es resta impassible davant les misèries de la resta.</div><br /><div></div><br /><div>Us la recomano, de debò.</div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-33179068092839789962009-02-16T19:38:00.005+01:002009-02-16T19:58:23.592+01:00MiniMalismes - Violins<strong><span style="font-size:180%;"></span></strong><br /><strong><span style="font-size:180%;"></span></strong><br /><strong><span style="font-size:180%;">T</span></strong>ots els divendres, Hans Strumpfel toca el violí a l'Alexanderplatz de Berlín. Un parell o tres d'horetes o fins que els dits se li gelen.<br /><br /><br /><br />El que ningú sap és que, a les 5h de la tarda, treu de la funda els pocs euros guanyats i hi guarda el seu apreciat instrument. Dona un cop d'ull a la plaça amb satisfacció i se'n va, caminant, fins a la Filarmònica de Berlin, on hi sol fer els seus millors concerts. Almenys així ho acrediten els centenars d'espectadors que un cop acabat el seu brillant solo, s'alcen de les seves cadires per ovacionar-lo.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 257px; CURSOR: hand; HEIGHT: 177px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://urbandelice.nodomain.ro/wp-content/uploads/2008/05/alexanderplatz.jpg" border="0" />Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-46258329083728539342009-02-12T17:58:00.004+01:002009-02-12T18:14:58.452+01:00<a href="http://www.magnumphotos.com/CorexDoc/MAG/Media/TR6/F/K/2/1/NYC9468.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 127px; CURSOR: hand; HEIGHT: 192px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.magnumphotos.com/CorexDoc/MAG/Media/TR6/F/K/2/1/NYC9468.jpg" border="0" /></a><br /><div><strong><span style="font-size:180%;">E</span></strong>n Pere T. al obrir el televisor va veure aquell nen. Se'l mirava però sense veure'l, tenia la mirada perduda. </div><br /><div>Els seus braços, prims i arrugats -com si fos un vell de vuitanta anys, i ni tan sols passava dels cinc- descansaven sobre una panxa inflada.</div><br /><div></div><br /><div>Possiblement, el que veia no era la càmera del reporter,sinó una persona que podia portar alguna cosa d'aliment. </div><br /><div></div><br /><div>Aquells ulls... enmarcats en una carona fosca, i tan grans, aquosos, com si el qualsevol moment arrenqués a plorar. Possiblement no tenia més llàgrimes, ni més ganes de plorar. No servien de res.</div><br /><div></div><br /><div>En Pere T. va apagar el televisor, es va preparar un fastuós sopar. I se'n va anar a dormir al seu confortable llit. Mai s'havia sentit tant aliè del món real.</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-27441742091877733912009-02-03T21:39:00.005+01:002009-02-19T11:04:57.739+01:00Meme...Ostres! últimament em conecto poc, els estudis em deixen poc espai per a la vida social i mal que em pesi, també la vida a internet (llegeixi's blog)...<br /><br />l'altre dia em vaig conectar i...pam! sorpresa, una nova companya de la blogesfera <em><a href="http://quegraniquemaca.blogspot.com/">(rosseta)</a></em> em va deixar un encàrrec. No és que sigui gaire amiga d'aquestes coses, més que res perquè mai sé què posar...<br /><br /><br /><br />A veure,com va això: "meme del 7, aquesta consisteix en dir 7 coses de tu, ja siguin fets a l'atzar o coses curioses i després passar-ho a 7 persones més"<br /><br /><br /><br />Comencem:<br /><br /><br /><br />1. Començarem per allò més obvi: m'encanta l'escriptura i tot el què l'envolta. M'explicaré: <em>m'encanta escriure</em> (als <strong>set</strong> anys ja deia que volia ser escriptora, tinc totes les profes de primària que ho poden confirmar, i moltes vegades tinc la necessitat d'escriure, el que sigui), <em>m'encanta llegir</em> (però sóc molt especial amb ells llibres, ara bé, quan m'agrada molt un llibre, ja pot acabar el món que ni me n'adono), <em>m'encanta la caligrafia</em> de la gent (tinc la mania de fixar-me com escriu la gent que m'envolta, la lletra que fan... vaig tenir una època de voler saber de grafologia...i he canviat de lletra al veure que no m'agradava com la feia...)<br /><br /><br /><br />2. Sóc un desastre: sóc bastant desordenada i sempre em deixo alguna cosa. No m'extranyaria deixar-me un dia el cap en algun racó. A favor meu diré que quan ordeno les coses ho faig consciència, que queda tot incrïble (el problema és que dura poc...).<br /><br /><br /><br />3. M'encantaria tocar la guitarra, fa sis anys que vaig rascant-la de tant en tant, però la música és una assignatura pendent...<br /><br /><br /><br />4. Parlant de música, em considero bastant melòmana. Sempre vaig amb l'mp4 amunt i avall (fins i tot per anar a comprar el pa) Sempre intento tenir noves cançons (la mula està que treu fum), me'n canso ràpid de les que ja tinc. Més, més, més.<br />Per cert, ara amb l<a href="http://vginer.tumblr.com/post/76182773/spotify">'spotify</a> no hi ha qui em tregui de l'ordinador...<br /><br /><br /><br />5. Tinc el riure fàcil. Molt fàcil. NO vol dir que rigui per cada cosa, com una nena tonta. Però sóc feliç, què voleu fer-hi... M'encanta el sentit de l'humor "anglès": Monty Phyton, l'Escurçó Negre... res de Los Morancos o Matrimoniadas (que a qui li agradi endevant, eh?)<br /><br /><br /><br />6. Vaig aprendre a llegir amb la Mafalda. La meva mare en té la col·lecció completa i li agradava tant que va pintar a la meva habitació una Mafalda a la paret que encara conservo (si hi pintés a sobre se'm trencaria el cor). La veritat és que m'agradaria ser com ella, amb aquella ironía, aquella intel·ligència, aquella forma de pensar...<br /><br /><br /><br />7. Xerro pels colzes. I quant estic nerviosa més. M'agafen atacs de "verborrea" ens els que puc sembla una autèntica cotorra. Sobretot quan era més petita; ara em controlo. Em mossego la llengua, literalment, per evitar aquest dispendi de paraules. Més que res perquè primer parlo, i després penso.<br /><br /><br /><br />Queden nominats: <a href="http://xafebloc.blogspot.com/">xafe</a>, <a href="http://pedresfragmentades.blogspot.com/">marina</a>, <a href="http://pensament-re.blogspot.com/">pensament-re </a>i els que vulguis pujar-se al carro :)Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-62458004657990062009-01-21T12:45:00.003+01:002009-01-21T12:53:06.292+01:00Temps al temps<div align="center"><a href="http://imagecache2.allposters.com/images/pic/PIN/HAL06-M~Clock-II-Posters.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 250px; CURSOR: hand; HEIGHT: 231px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://imagecache2.allposters.com/images/pic/PIN/HAL06-M~Clock-II-Posters.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center">Tic-tac<br />Tic-tac<br />Tot arriba i tot passa.</div><br /><br /><br />Allò que tant de temps ansiaves<br />Ara ja és passat.<br /><br />Demano al temps<br />Paciència per l’espera<br />Memòria pels records<br />I consciencia en els moments clau.<br /><br />Les hores<br />Com l’aigua,<br />Com sorra fina,<br />Les intentes atrapar<br />Però s’escolen entre els dits.<br /><br />I tot l’esforç que has fet<br />Per intentar caçar-les<br />T’han distret d’allò<br />Que realment valia la pena.<br /><br />I és ben cert que allò que diuen:<br />“<span style="color:#ffffff;">la vida és allò que passa mentre fem plans</span>”<br /></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-77465042178731458932009-01-16T19:37:00.003+01:002009-01-16T19:53:55.056+01:00l'evolució<div>L'ésser humà és quelcom increïble. Tota petita part o metèria té una funció. Tota? no!</div><br /><div></div><br /><div>Hi ha certs racons del nostre cos que resisteixen ara i sempre a l'evolució i, com resquicis d'una època passada, es mantenen però només porten problemes.</div><br /><div></div><br /><div>M'explicaré: quina funció té l'apèndix? a part d'infectar-se cap. I els queixals del seny? quatre queixals entaforats en boques normalment massa petites per acollir-los. I què se'n fa d'ells: fora! no sense abans patir una mica. Obrir, arencar i cosir. Sona fàcil eh? però, ai coi!, resulta que això fa un mal de mil dimonis.</div><br /><div></div><br /><div>En fi, el cos humà sempre ens sorprendrà. Espero que l'evolució faci la seva feina. Si som menys peluts que l'era glacial, per què em de tenir tants queixals? ja no menjem carn crua!</div><br /><div></div><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 372px; CURSOR: hand; HEIGHT: 358px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.sarahbecktel.com/croppedWisdomTeeth.jpg" border="0" /><br /><div></div>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3951424242593488641.post-62590371345432636902009-01-06T22:40:00.004+01:002009-01-06T22:56:23.489+01:00En una nit freda d'hivern...<span style="font-size:180%;"><strong>Q</strong></span>uan la ciutat s'adorm, una nit freda de gener. Ningú és al carrer, l'aire gelat dissuadeix qualsevol activitat i l'escalfor de les llars adorm els infants, i als seus pares.<br /><br /><br /><br />Entre els carrers, tres siluetes, ben dibuixades per la claror de la lluna es mouen ràpidament. Sembla ser que van força carregats.<br /><br /><br /><br />Els animals que els acompanyen, en cada cop de vent es posen nerviosos. S'inquieten. I aquesta inquietud es trasllada als milers de cases, on els nens s'arremolinen sota les seves càlides mantes. En els seus somnis imaginen com serà l'endemà. Una bicicleta, una nina, aquell joc tan esperat...o el més temut: carbó.<br /><br /><br /><br />Els tres individus van ràpid, la nit, encara que sigui plè hivern, es fa curta. Molts regals, moltes cases i poc temps. I no s'hi val a badar. No es poden permetre ni un error.<br /><br /><br /><br />Recorden amb anyorança quan, ja fa molt temps, quan eren joves (si es que mai ho havien estat), només els calia encens, mirra i or per fer feliç a la canalla. I ara? milers de joguines, totes diferents, de nom impronunciable.<br /><br /><br /><br />La feina ja està feta. Silenciosament s'allunyen de la ciutat mentres els primers raigs de sol iluminen les cases.<br /><br /><br /><br /><div><a href="http://img.compradiccion.com/2008/01/reyes_magos.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 233px; CURSOR: hand; HEIGHT: 132px" alt="" src="http://img.compradiccion.com/2008/01/reyes_magos.jpg" border="0" /></a></div>Ara toca el més gratificant: veure la ilusió de les criatures.<br /><br /><br /><a href="http://img.compradiccion.com/2008/01/reyes_magos.jpg"></a>Ballarinadeplomhttp://www.blogger.com/profile/04507980880887126686noreply@blogger.com8