divendres, 21 de novembre de 2008

Reflexions del ventre del llit

Per fi…

Tanques els ulls. Notes com la son pesa a les parpelles. Una força estranya i invisible que s’asseu en la parpella i que no te’ls deixa obrir.
Et fas una bola i elegeixes la posició fetal.
Amagues el cap sota l’edredó.
Sents com les fines branques dels arbres, i les poques fulles que queden, piquen contra la finestra. No se sent res al carrer. El fred i el vent amaguen la gent a les seves cases i als bars.

I tu, somrius dins el teu cau de felicitat.
Torna l’escalfor.
Un úter matern.
Altre cop.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Mira que jo ho estic pensant això, perquè se'm tanquen els ulls, i amb la teva descripció, qui podria negar-se a marxar amb Morfeu?

Cesc ha dit...

És com estrany, és real, és diferent, els teus escrits són diferents amb diferència :)

Cesc ha dit...

Saps? arrans del teu comentari faig un escrit, va per tu :) un somriure!

Ballarinadeplom ha dit...

XeXu i Cesc

Moltes gràcies per passar per aquí.
Sempre sou benvinguts (vosaltres i els vostres comentaris)

:)

Carlos ha dit...

Ep Ballarina!! M'agrada les petjades que deixen els teus passos!! Encara que darrerament no he deixat comentaris pas per aquí bastant sovint. De fet, després de llegir el que has escrit deixo el teu bloc obert... gran música!!

Canviant de tema. Ara estic de "vacances". Me les he agafat per acabar de fotre la darrera estudiada.... el 14 de desembre tinc el primer examen.... arribo just. Però farem el que podrem. I, de pas, estant o intentat estar centrat amb l'estudi el cap no pensa amb altres coses... XD.

Jordi Casanovas ha dit...

Passejant m'he trobat aquí i gairebé m'has fet agafar son.

horabaixa ha dit...

Hola Ballarinadeplom,

S'hi deu d'estar molt bé a l'úter matern, ja que el fem servir en moltes expresions.

El teu escrit relaxa i dona gust adintrar-se dins un llit calen per un edredó quasi quasi tapant el cap sencer, arrecerats de tot l'extern.

Una abraçada

Ballarinadeplom ha dit...

Ei Jordi, benvingut al meu blog, espero veure't més sovint per aquí.

Hola horabaixa, moltes gràcies per comentar :)

Jeroni Maleuff ha dit...

L'etern retorn impossible.

El Company de Venus ha dit...

Preciós. Quina sensació més agradable, aquesta!