dimarts, 25 de novembre de 2008

Isòbares i males vibracions

Ella era una dona del temps, treballava des de feia 10 anys a la televisió estatal.




Ell era físic, reporter i rodamón.




Quan es van conèixer feia un dia asolellat i càlid. Només veure'l va notar un augment de la pressió. Ho va considerar un senyal.




Va entrar com un ventdeval a la seva vida.




Fort, ràpid i destructor.




Una alenada d'aire fresc. Un huracà destructiu.

Ell deia que era massa freda.

Ella, que es precipitava massa.



I ell, tal com va entrar en la seva vida, en va sortir.

Aquell dia, els termòmetres van baixar a límits impensats per l'època.










13 comentaris:

XeXu ha dit...

Misteris de la natura, les lleis naturals no fallen.

Ballarinadeplom ha dit...

Estic d'acord amb tu XeXu,les forces de la naturalesa poden amb nosaltres

:)

Cesc ha dit...

Saps que això a la vida real també passa? ho saps? uau m'ha encantat :)

Jeroni Maleuff ha dit...

M'ha recordat l'inici d' "Sputnik, sweetheart", d'en Murakami.

marina, ha dit...

guapa!des de que tinc que practicar molt molt molt!que se m'oblida i per l'any que ve es necessari i urgentment utilitzable :)
com anem flor?

òscar ha dit...

el temps torna boja la gent. i, amb aquests canvis, encara més! :)

Ballarinadeplom ha dit...

Cesc, moltes gràcies pel comentari. Si, possiblement passi. Mirarem d'una altre manera els homes del temps.

Jeroni, he llegit contes de Murakami, però aquest no. El poso a la llista.

Òscar; si, certament el clima ens influencia a tots i està en boca de tothom (ai les converses d'ascensor!)

El Company de Venus ha dit...

Molt ben trobat. Felicitats.

Jordi Casanovas ha dit...

i si en comptes de dona del temps hagués estat presentadora del telenotícies?

marina, ha dit...

paxin paxan, xiqueta... Molta feina, molt d'anglés!crec que estem tots un poc igual...ell s'ha pirat als EEUU crec!em tracta, m'ajuda a millorar la meua estància allà. Es majete :)

Ballarinadeplom ha dit...

Company de venus; moltes gràcies per passar-te :)

Jordi; la veritat és que no m'ho havia plantejat. Però m'estas donant idees per algun futur escrit

mq ha dit...

s’encongeix la pluja...
però el rostre
queda xop
bon escrit!
salut estimada!

horabaixa ha dit...

Hola Ballarinadeplom,

Com és habitual,el teu escrit m'ha agradat molt.

la similitut en la profesió i la manera de transcorrer la història, a més d'original, està molt encertada.

Una abraçada