dilluns, 20 d’abril del 2015

Escriure - Omnia mea mecum portol

Escriure té per a mi quelcom de catàrtic. He passat molt de temps sense gairebé participar en aquest blog perquè les meves necessitats d'escriure es van veure superades per molts aspectes de la vida diaria. L'inici d'una vida adulta que anava descobrint mica en mica, amb responsabilitats.

I així ha anat passant el temps, les ganes les vaig anar fent passar sense escriure. Però llegint, i molt. I creixent i aprenent.

Ara, torno a tenir la sensació de que necessito escriure. I molt. Treure moltes coses que he vist, que he après i que porto a dins, ben guardades. Tinc la sensació que vaig tancar molt a dintre meu totes les meves històries, els meus contes. Perquè no em sentia prou bona, o capaç.

Ara que m'acosto a la trentena la meva visió és una altra. La d'una persona amb molt més bagatge, amb més seguretat, al menys molta més que quan el vaig començar, al 2008.

Em creia que sabia moltes coses de la vida sense haver viscut res. I demano perdó per avançat, per aquesta prepotència juvenil, dels qui creuen que ho saben tot i no han vist res.

En aquests 7 anys m'he independitzat, he viscut en parella, m'he separat, he viscut sola, he plorat, he rigut, he viatjat, he viscut a l'estranger, he après idiomes, m'he quedat a l'atur i tinc feina estable (per fi!). He vist com gent propera eren pares i m'he acomiadat de companys que ja no estan amb nosaltres. En resum, he viscut plenament i en certa manera és el que necessito comunicar. Una espècie de purga de tot allò que he après, o que necessito treure de mi.

I d'aquí el títol, porto tot el que es meu amb mi.








1 comentari:

Sergi ha dit...

Serà un plaer llegir tot el que tinguis per explicar-nos, si així sents que ho has de fer. M'ha agradat la teva disculpa, no tothom té la delicadesa de fer-la, tot i que tots passem per això, ens veiem joves i molt viscuts, quan encara no sabem res.

A veure si reprens el blog i ens fas partícips de tots els neguits presents i passats. Veig que de coses per explicar no te'n falten... Bentornada.