Sóc dona.
Sóc jove.
Soc covarda.
Sóc valenta.
Sóc intel·ligent.
Sóc estúpida.
Sóc tot allò que no té nom.
Sóc tot el que es conegut.
Sóc la veu del que no parla.
Sóc els ulls del qui no hi veu.
Sóc la pedra del camí, xocada sempre dues vegades.
Sóc la pedra a la sabata.
Sóc un diumenge d'hivern per la tarda. Avorrit.
Sóc la constància.
Sóc la impaciència.
Sóc la del mig, com el dijous.
Sóc la qui no aprèn dels errors.
Sóc la orgullosa.
Sóc la voluntat de mil mans.
I tot i això segueixo sense conèixe'm, sorprenent-me dia a dia amb nous pensaments. Noves accions. Nous errors. Nous encerts.
11 comentaris:
Si no et sorprenguessis a tu mateixa t'avorriries. Sempre és un goig adonar-se de tot el que arribem a portar a dins.
Per cert, jo sóc... el que et diu a veure si escrius més sovint, home. Hehehe.
Hola, ballarina!!! Està bé ser...i saber què som.
Sóc la que es perd.
Sóc la que es troba.
Celebro que els humans siguem tan complexos com per sorprendre'ns de nosaltres mateixos, felicitats per innovar, per conèixer-te, i sobretot per tots aquells errors i millores que esdevenen en la vida que transcorre davant els nostres propis ulls...
un escrit genial, ballarina!!!
com se't troba a faltar!
XeXu: cert,he deixat oblidat el blog...anava curta d'inspiració...
kweilan: ¿seria una segona part del cogito, ergo sum?
rosseta:gràcies :)
rits: he desaparegut, espero q aquest retorn sigui per quedar-me!
Sóc el que et llegeix
Sóc el que et diu que tens un bloc molt bonic.
Sóc el que et dic que segueixis així.
Sóc el que et diu que ha descobert un bloc que no dubtarà en visitar.
M'ha agradat molt el teu post. Som tantes coses i no som ninguna a la vegada... És com el que dic al sobre mi del meu perfil de Blogger: Definir-se a un mateix és complicat, per no parlar de que és una manera de limitar-se. No negue que ho he intentat, però a cada adjectiu que trobe per descriure'm, veig que l'antònim també m'aniria bé. Doncs això.
Em passaré per ací d'ara endavant :)
Bé, crec que ha estat un encert tornar a escriure per aquí :-)
Jordi: sóc la qui et diu "benvingut al meu blog"
:)
Toni: doncs si, realment la teva descripció hi encaixaria de meravella en l'escrit. Benvingut al blog!
P-CFAC...: doncs sembla ser que si, encara que hagi desaparegut veig que la gent hi continua passant... serà qüestió de no tenir-ho tant abandonat...
Hola Ballarina de plom,
Sòc jo. Que al igual que tú, tinc coses bones i coses que no ho son tant.
Sòc jo, qui, avui en entrar de nou al teu blog, he sentit alegria de veure nou format i nou escrit.
Una abraçada
Molt bo, molt bo, la qüestió, no ho oblidis, perquè ets...
Publica un comentari a l'entrada