Aquell dia es va despertar rebel. Volia trencar amb la rutina i amb totes les convencions socials. Volia trencar els esquemes socials i crear un món nou. Buscaria aliats a la seva causa. En trobaria, d'això en podia estar ben segur. Ho proclamaria. La revolució havia començat.
Es va llevar mitja hora tard.
No es va pentinar.
Va sortir amb roba interior al carrer.
I no es va rentar les dents.
Només posar els peus al carrer, el van detenir. Escàndol públic.
L'home, somrient, els cridava: "tots els revolucionaris poden estar bojos. Però no és més boig qui segueix el corrent que qui el trenca. Tota revolta comença amb un petit pas!"
I mentres, la gent, des del carrer mirava com un home en calçotets i cabells esvalotats els anomenava bojos.
4 comentaris:
Amb aquests minimalismes teus no sé mai a favor de qui estàs. Les revolucions comencen amb un petit pas, però no sé si són maneres.
la veritat, amb alguns minimalismes m'agrada fer-ho una mica ambigu.
La meva intenció en aquest era una mica criticar tant a les ovelles que només segueixen el ramat però també els que volen sortir-ne però de forma radical.
Hola Ballarinadeplom,
Que fina que és la linea de la bogeria.
Una abraçada
i és que mira que per més que facin ràbia, que n'és de difícil de lluitar contra els convencionalismes socials!!!!
xò la revolució s'ha d'anar construint dia a dia, oi?
una foto molt divertida!!!
Publica un comentari a l'entrada