dimarts, 6 de gener del 2009

En una nit freda d'hivern...

Quan la ciutat s'adorm, una nit freda de gener. Ningú és al carrer, l'aire gelat dissuadeix qualsevol activitat i l'escalfor de les llars adorm els infants, i als seus pares.



Entre els carrers, tres siluetes, ben dibuixades per la claror de la lluna es mouen ràpidament. Sembla ser que van força carregats.



Els animals que els acompanyen, en cada cop de vent es posen nerviosos. S'inquieten. I aquesta inquietud es trasllada als milers de cases, on els nens s'arremolinen sota les seves càlides mantes. En els seus somnis imaginen com serà l'endemà. Una bicicleta, una nina, aquell joc tan esperat...o el més temut: carbó.



Els tres individus van ràpid, la nit, encara que sigui plè hivern, es fa curta. Molts regals, moltes cases i poc temps. I no s'hi val a badar. No es poden permetre ni un error.



Recorden amb anyorança quan, ja fa molt temps, quan eren joves (si es que mai ho havien estat), només els calia encens, mirra i or per fer feliç a la canalla. I ara? milers de joguines, totes diferents, de nom impronunciable.



La feina ja està feta. Silenciosament s'allunyen de la ciutat mentres els primers raigs de sol iluminen les cases.



Ara toca el més gratificant: veure la ilusió de les criatures.


8 comentaris:

horabaixa ha dit...

Hola Ballarinadeplom,

La nit de reis, màgica. El teu escrit, preciós.

Una forta abraçada

Anònim ha dit...

Sí, les criatures omplen espais negres, veure les seves cares donen llum :)

Sergi ha dit...

Només treballen una nit a l'any, però renoi quina feinada!

òscar ha dit...

el teu post preciós. la il.lusió dels menuts de casa, la millor forma de començar l'any.

Jordi Casanovas ha dit...

a l'època l'or, l'encens i la mirra eren grans luxes potser més que depèn de quina joguina d'ara...

Bon any!

J.M. ha dit...

Una il·lusió que, normalment, dura poc i s'oblida.
O potser no...

J.M. ha dit...

Bon any!

Ballarinadeplom ha dit...

Bon any a tots!!

us han dut carbó es reis?