divendres, 16 de gener del 2009

l'evolució

L'ésser humà és quelcom increïble. Tota petita part o metèria té una funció. Tota? no!


Hi ha certs racons del nostre cos que resisteixen ara i sempre a l'evolució i, com resquicis d'una època passada, es mantenen però només porten problemes.


M'explicaré: quina funció té l'apèndix? a part d'infectar-se cap. I els queixals del seny? quatre queixals entaforats en boques normalment massa petites per acollir-los. I què se'n fa d'ells: fora! no sense abans patir una mica. Obrir, arencar i cosir. Sona fàcil eh? però, ai coi!, resulta que això fa un mal de mil dimonis.


En fi, el cos humà sempre ens sorprendrà. Espero que l'evolució faci la seva feina. Si som menys peluts que l'era glacial, per què em de tenir tants queixals? ja no menjem carn crua!


10 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Nolotil i paciència...

òscar ha dit...

el queixal del seny et fa perdre l'idem del mal que fa i l'apèndix, com el seu nom indica, és un afegit, quelcom aliè al cos.

jo, de seny, el just. i l'apèndix, de fa anys, fent l'àlien lluny de mi.

bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

El cos humà té petites sorpreses :) a cuidar-se eh...

horabaixa ha dit...

Hola Ballarinadeplom,

Jo sabia la resposta !!!!, però, la mala memòria m'impideix dir-ho. També son questions de mala evolució.

Una abraçada

Sergi ha dit...

Una mica de paciència, que això de l'evolució no és cosa de quatre dies. Veus, jo ja sóc una espècia avançada, no m'han sortit els queixals del seny...

Ballarinadeplom ha dit...

parlant d'evolucions...algú de vosaltres té 6 dits?
(sempre expliquen això com una versió futurista de nosaltres mateixos i no li veig el sentit per enlloc)

merci pels vostres comentaris!

Carlos ha dit...

Això de 6 dits em recorda una cosa..... Heu vist "La princesa prometida"?? És una de les meves pelis d'infància.... i un dels protagonistes en té 6 de dits... un altra el persegueix, i quan el troba li diu "Soy Íñigo Montoya, tu mataste a mi padre, preparate a morir" i ho repeteix i repeteix i repeteix.... Jejej.. No ve al cas, però saps quan llegeixes/veus/escoltes una cosa i et ve una imatge. Idò açò!

J.M. ha dit...

El passat més o menys remot té aquestes coses: li agrada, de quan en quan, fer-se present per a fer de les seues (també físicament, és clar).

rosseta ha dit...

Ostres no em diguis això dels queixals del seny. A mi m'han de treure els dos de baix i em fa una por que no vegis... I tens raó ja se'ls podria haver estalviat l'evolució jejee.

Anònim ha dit...

Xulíssima la imatge que il·lustra el post, també! Una abraçada forta! Estem en cibercontacte!