dimecres, 21 de gener de 2009

Temps al temps


Tic-tac
Tic-tac
Tot arriba i tot passa.



Allò que tant de temps ansiaves
Ara ja és passat.

Demano al temps
Paciència per l’espera
Memòria pels records
I consciencia en els moments clau.

Les hores
Com l’aigua,
Com sorra fina,
Les intentes atrapar
Però s’escolen entre els dits.

I tot l’esforç que has fet
Per intentar caçar-les
T’han distret d’allò
Que realment valia la pena.

I és ben cert que allò que diuen:
la vida és allò que passa mentre fem plans

9 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, són bones coses per demanar al temps, al temps que de vegades ens fuig en banalitats.

Cesc ha dit...

El temps... el nostre temps...

horabaixa ha dit...

Hola Ballarinadeplom,

Bon escrit, i per el que m'he adonat, la curiositat de que les lletres estan posades com l'armari dels rellotges de pèndul.

Tic, tac, tac, tic

Una abraçada

Jesús M. Tibau ha dit...

el temps sovint ens passa al davant, i cal tenir prou seny per a assaborir-lo

Jeroni Maleuff ha dit...

I, certament, no puc afergir-hi res més.
Tic-tac...

rosseta ha dit...

Hola maca, no ens coneixem i la veritat és el primer cop que vinc a parar al teu blog. M'ha agradat molt tan la decoració com els escrits que tens fets. Així que t'he anomenat per fer la meme del 7, aquesta consisteix en dir 7 coses de tu, ja siguin fets a l'atzar o coses curioses i després passar-ho a 7 persones més. Si no coneixes prous blogs doncs mai és tard per conèixer-ne de nous, sinó mira'm a mi jejeje. Per cert jo la última frase l'havia sentit com: "La vida és allò que passa mentre estem massa ocupats fent altres coses"

òscar ha dit...

cal aprendre a assaborir el temps enlloc de mirar com giren les agulles. bonic de dir i encara més bonic quan aconsegueixes fer-ho (ni que siguin cinc minuts).

Ballarinadeplom ha dit...

p-cfacsb2cv: a vegades el temps ens fuig en banalitats i quan de debò el necessitem...no n'hi ha suficient!!

Cesc: :)

horabaixa: gràcies. Podria dir que estava posat així expressament, però la veritat és q no me n'havia adonat, i ara que ho veig, té una figura un cert capriciosa.

Jesús M. Tibau: hem d'aprendre a reconèixer el temps que tenim al devant per poder assaborir-lo...i no tothom n'és capaç.

Jeroni Maleuff: no fa falta que diguis res més, ni res menys. Les paraules justes i adecuades :)

Rosseta: caram, gràcies pel compliment. Suposo que acabaré fent això del 7...Això si que és començar fort, eh? (per cert, la resta de companys blocaires, neu-vos mentalitzant que a algú li caurà, eh?)
Benvinguda!

Oscar: quant assaboreixes un bon moment, per mi ja és molt. Només poder tenir aquells deu minuts per un mateix...no té preu!

Carlos ha dit...

Hola Aina, no se perquè però avui, revisant el bloc que t'enllaç, he pensat amb tu. Supòs que ja el coneixes (o no, n'hi ha tants), però crec que t'agradarà.

http://www.cuentosminimos.com/

See u.