divendres, 4 de juliol de 2014

MiniMalismes- Me'n vaig, me'n torno a casa

Com cada últim diumenge de mes, agafa la Renfe. Comença el periple de retorn a casa. O allà on viu. Perquè...¿on és casa? On hi tens totes les teves coses o on hi tens tots els teus records?
El trajecte de tren fins a Barcelona sempre l'omple de records, o de remordiments.
"Els hauria de visitar més"
"Merda...em queden 120€ al banc per arribar a final de més. A veure si el més que ve estalvio i així vinc un parell de cops..."
A vegades un llibre en els viatges sempre fa bona companyia.

Arribats a Barcelona, direcció a l'aeroport. L'excursió mai acaba. Les cues per accedir als arcs de seguretat, buscar la teva porta d'embarcament. Fer cua per pujar a l'avió. I au! Amunt! Amunt! I arribats al país de l'exili te n'adones que sou uns quants els exiliats.

Vens d'un país que t'ha fet fora mentre d'altres et reben de braços oberts. Maleeixes aquells que indiquen el teu "esperit aventurer" com a motiu de sortida. No, esperit aventurer és marxar quan tens 20 anys a fer de cambrer a Londres per millorar l'anglès, és patejar-te els estalvis d'un any que has anat arreplegant d'aquí i d'allà per fer-te un viatge que recordaràs tota la vida. La meva situació és ben diferent. Els treballs en precari, o el que és pitjor - la falta de treball, m'obliguen a marxar, a deixar a la família i als amics. A deixar les meves costums i a crear-ne de noves a una altra banda. Trobes parella i et fas allà la família. Trobes amics i trobes els teus racons. Et sents en un peu a cada banda i d'enlloc. Trobes a faltar el pa amb tomàquet i el sol. L'oli d'oliva i el caliu dels cambrers i la gent. Però de cop, Girona ja no et sembla tan maca i fascinant com la veies abans, li veus els defectes i la part fosca, que et fan quedar com un perepunyetes devant els amics de sempre, els que s'han pelat els genolls amb tu anant en bici.

A cada viatge, a cada escapada per veure els pares, més desarrelat et sens.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Aquest post li podries fer arribar al ministro Margallo, que va dir que els joves espanyols marxen a l'estranger a viure aventures, i no sé quantes collonades diferents. És una pena desarrelar-se de la terra, i encara ho és més quan t'hi obliguen. Girona és maca, això no vol dir que no tingui defectes, i no vol dir que no li trobis cada cop més. No dius el país que t'ha acollit, però segur que també en té, no hi ha llocs perfectes i idíl·lics. Ara no faré una defensa de la terra, tenim molt a millorar, però sí que ens tornem més perepunyetes, o més exigents si vols, quan veiem altres coses. Ànims, i mantén un record positiu de la que ha estat casa teva.