diumenge, 3 de gener del 2010

CLAQUÉ


Doncs si gent, claqué. Només començar l'any nou vaig anar a un espectacle al Mercat de les Flors de la companyia Tapeplas.


Al principi he de reconèixer que era una mica reticent... m'agrada el ball celta on fan un claqué (molt sui generis, però claqué al cap i a la fi), havia vist alguna coseta... però no li trobava molt el sentit (amb tots els respectes als ballarins i amants). Hi vaig anar perquè hi havia una coneguda i mira, feia gràcia.


Ara bé, l'espectacle el vaig trobar tremendament complet. No només eren 90 minuts de claqué, sinó també música, molta música. Dins de l'espectacle hi podia sonar tant Vivaldi, com cançons de nadal com un solo de percussió acompanyat tant sols pel soroll de la claqueta contra el terra. Hi trobaves músiques amb inspiració jueva, àrab... una espècie de barreja del mediterrani. A més la posada en escena era sòbria però molt ben pensada, amb jocs de llums, talons que tapaven els músics però que jugaven amb les seves ombres...



Imagino que a la gent li deuria agradar molt perquè dels 5 dies que estaven a Barcelona tots els dies van penjar el cartell de complert (o quasi, perquè l'espectacle de dissabte només quedava 1 (!!!!) seient lliure). Tot i això, aprofito per criticar la barra que tenen alguns pares de portar criatures a aquest tipus d'espectacles; no trobo gens malament que els infants apreciïn el ball, però també han de tenir en compte l'edat i sobretot tenir respecte envers els artistes. Dic això perquè el dia que hi vaig anar hi havia infants de totes les edats, però el que va xocar va ser una família que hi portava un nen d'uns 4 anys i una nena d'un anyet tot just. Evidentment la pobra criatura es va cansar de l'espectacle i es va a posar a bramar. Pel públic va resultar terriblement molest i es van sentir veus de xxxts per tota la sala, però el pobre que hi havia a l'escenari fent un solo de saxo no sé com es va poder concentrar!!


Bé, després de queixar-me una mica,us deixo amb un petit fragment de l'espectacle, es curtet però ensenya bastant el que us escric. Espero que el disfruteu!!!


A tots vosaltres: bon any 2010!







3 comentaris:

rits ha dit...

això és començar l'any picant fort!!!

bon any nou!!!

òscar ha dit...

Trepitjant molt fort, sí senyora!

La meva idea de claqué comença i acaba amb Fred Astaire. Bé, i alguns assaigs davant del mirall quan no em mira ningú :)

Bon any!!!

zel ha dit...

Jo en vaig veure un fa temps i em van encantar...