divendres, 14 d’agost de 2009

Descobertes...

Mai m'he considerat especialment poruga.


Potser serà que no me enfrontat directament als meus temors més grans, qui sap.


Però avui, mentres estava a l'habitació he sentit alguna cosa al menjador. I estic sola a casa. Alguna cosa repiqueteja el vidre. Em dirigeixo cap al soroll i veig una libèl·lula tan llarga com la meva mà.


Corrents agafo l'escombra per apartar-la de la llum. La molt tonta allà s'ha quedat donant-se cops contra la làmpara. La toco i comença a voleiar, jo que crido (si,si crido com si fós una nena de catorze anys, bleda asolellada) i em tanco a l'habitació.


Ho he intentat tot i aquell bitxarrot encara aguanta. Ja no sé què fer. I controlo els impulsos de trucar a la parella perquè me la tregui (a part de l'atac de riure, crec que després m'engegaria a rodar...)


I aquí estic, morta de gana perquè un paleòpter s'ha aposentat al menjador.


En fi, sempre es descobreixen coses noves....



9 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, aquestes bèsties són molt grans i fan angúnia, però en principi no són perilloses. Obre la porta i que se'n vagi volant.

rits ha dit...

si obres les finestres i tanques el llum? acabarà marxant abans que l'estòmac et rondini gaire!

a mi, les bèsties que es fiquen a casa em féien molta engúnia, però a base d'enfrontaments directes amb escarabats del pis anterior, crec que ja no em fa cap engúnia

P-CFACSBC2V ha dit...

A hores d'ara ja ho deus haver solucionat, però pobra bestiola, deixa-la viure :-)

de la Virginia Fochs ha dit...

Jo estaria com tu :-) armada fins les dents i llençant-li totes les sabates que tingués a l'abast jajjajajajjaj Com ha acabat la història? ;-)

òscar ha dit...

intueixo que, a hores d'ara, ja haurà marxat però l'opció de deixar-li oberta una finestra perquè marxés crec que és la que hagués utilitzat jo. l'opció dos hauria estat fotre-li una bona plantuflada però a ben segur que, al menys els de casa, m'haguessin dit de tot per evitar-ho.

Ballarinadeplom ha dit...

per a la vostra informació, la solució va ser sortir al balcó per la finestra de l'habitació per obrir el llum de fora i lentament anar fins al llum del menjador per apagar-lo i a veure si la bestiola es decidia pel llum de fora, enlloc del de dintre.

Si algun veí hagués vist la situació...sortint de l'habitació per la finestra amb una escombra a la mà per entrar al menjador...

almenys vaig poder sopar :)

Jordi Casanovas ha dit...

avui a casa també n'ha entrat un, però no tant gros i ha acabat marxant soll

horabaixa ha dit...

Hola Ballerinadeplom,

Acabo de llegir-te i m'ha caigut un borinot de la llum. Casualitat.

Divertit el teu relat, i cert, que a vegades fem tonteries, que fan riure molt.

Una abraçada

Cesc ha dit...

Ui ara no crec que tinguis aquests problemes :)