m’ha recordat els moments que creus que no encaixes enlloc, que ets sents com una peça de puzzle perdut enmig dels oceans... només vols estar sol, acompanyat de la teva consciència, i pensar... o simplement sentir-te i prou... quan ni el vent, ni la fred, ni cap força de la natura és prou capaç de moure’t del teu interior... fins que de cop... un cant, una carícia, un record... et fa despertar d’aquest estat... i tornes a la realitat, però ja no ets tu... salut!
Jesús M. Tibau, com a idea està molt bé. Però pot ser molt fustrant l'intent de posarho en pràctica i que no surti bé. Ara, no ha de cer un obstacle per, com a mínim, provaro.
Per cert, tinc el Trapezista a la llista de lectures pendents.... avam si un dia d'aquests m'hi pos, xD.
13 comentaris:
a vegades passa que quan tanques els ulls amb força veus llumets de colors
Mmm… Tranquil·litat! Res com tancar els ulls per intentar percebre-la.
i després toca obrir els ulls amb força, i continuar imaginant!
si tanquem els ulls podem imaginar-nos un món fet a mida, però si els obrim, podem intentar fabricar-lo.
Salutacions
Jordi: si, és veritat. I per comprovar-ho, després de llegir el teu comentari ho he fet. Veia sobretot punts verds!
P- CFACSBC2V: tots necessitem de tant en quant aquests moments, no?
Estrip: I tant que si! En el meu cas és el que toca, sempre somiant desperta...
Jesús M. Tubau: Benvingut al meu humil blog. Moltes gràcies per comentar. És molt bonic el teu comentari.
m’ha recordat els moments que creus que no encaixes enlloc, que ets sents com una peça de puzzle perdut enmig dels oceans... només vols estar sol, acompanyat de la teva consciència, i pensar... o simplement sentir-te i prou... quan ni el vent, ni la fred, ni cap força de la natura és prou capaç de moure’t del teu interior... fins que de cop... un cant, una carícia, un record... et fa despertar d’aquest estat... i tornes a la realitat, però ja no ets tu...
salut!
com es troba a faltar moltíssimes vegades. tant que ni tancant els ulls pots trobar-la
Jesús M. Tibau, com a idea està molt bé. Però pot ser molt fustrant l'intent de posarho en pràctica i que no surti bé. Ara, no ha de cer un obstacle per, com a mínim, provaro.
Per cert, tinc el Trapezista a la llista de lectures pendents.... avam si un dia d'aquests m'hi pos, xD.
Bé, això si no tens horror vacui...
Per cert, tens música en general molt bona per ací.
mq: crec que a tots ens va bé estar un temps amb nosaltres sols per conèixen's millor. Potser el que veus no t'agrada i intentes canviar-ho...
òscar: no cal ni que ho juris!
carlos: sempre s'ha d'intentar, millor provar-ho i no reeixir-ne que haver-se quedat amb la mala consciència de no haver-ho ni intentat.
Jeroni Maleuff: jajajaja tu i els teus terrors...per cert, gràcies pel comentari de la música! la veritat és que soc bastan melòmana...
Hola Ballarinadeplom,
Tranquilitat. Maco el teu escrit.
A vegades crec que defugim d'estar tranquils per por a tenir que reconèixer.
Una abraçada
Tranquilitat sigues benvinguda, i no marxis encara que no t'he gaudit prou... Desprès et trobo massa a faltar!
Publica un comentari a l'entrada